Per fi la Diana
sortí del lavabo, i anà a despertar la bonica artista que es feia la mandrosa
embolicant-se més, si cabia, dins els llençols. La besà als llavis. Fou un bes
llarg, guarnit d’una dolçor pròpia de la mel més dolça. La Clara somrigué i li
retornà el petó. Tot i així no va perdre el costum de renegar i dir-li el seu
típic “amor, al matí no em facis petons que tinc mal alè”. Dafne, per
empipar-la més hi tornà i aquest cop encara ho va fer amb més intensitat. La
Clara va treure els braços d’entre els llençols i s’abraçà ben fort a la dona
que més estimava en aquest planeta. A la persona amb la que no caminava pel
mateix camí, no era la seva companya de viatge, perquè havia entès que Diana
era el seu veritable camí. L’abraçà amb tanta força que aquesta darrera va perdre l’equilibri i
caigué a plom damunt d’ella.
Quan la Clara
també s’hagué rentat la cara i estava preparada per anar a esmorzar, baixaren
les escales. El petit apartament tenia dues plantes, i aquestes estaven
separades per uns esglaons sense barana. Peces de fusta flotants. Únicament es
subjectaven pel cantó que donava a la paret de pedra. Era un apartament molt
petit, però molt acollidor a la seva manera. Propi d’una parella jove del segle
XXI. La decoració semblava extreta d’un catàleg d’Ikea. I les parets blanques, a joc amb el terra, tenien alguns
pòsters de pel·lícules tant carismàtiques com Breakfast at Tiffany’s, Pulp
Fiction o Imagine Me & You.
Estava clar que els hi agradava el bon cinema. Que sabien emocionar-se i plorar
amb un clàssic entre clàssics, que sabien gaudir d’un bon film del rei de la
Sèrie B moderna, i que admiraven les noves propostes per la gran pantalla que
defenien la seva manera d’estimar, tan vàlida com qualsevol altra. Per altra
banda, a part de pòsters hi havia teles, del cos nu de Diana per tot arreu. Des
de pintures acabades i penjades, com teles a mig fer reclinades sobre tots els
racons de l’habitacle. Estava clar que la Clara era una gran artista i la Diana
no tan sols una preciosa model, sinó una musa de muses.
Havent esmorzat, la
Diana li digué a la Clara que havia de marxar unes tres hores, perquè tenia
assaig amb el seu grup de música. Estaven acabant de composar alguns temes pel
nou àlbum que volien treure en acabar d’any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario