Temet nosce, nosce te ipsum

lunes, 13 de septiembre de 2010

Soledat

He sentit ta pell contra ta pell,
els teus llavis besant-me el cos.
Tons pits rodons com un anell,
ta cara tendre sobre l'os.

Els meus dits han recorregut,
tots els centímetres que t'envolten.
Una gran sort la que han tingut,
i per tornar-te a veure, el temps ja conten.
 
La humitat de tu,
la calor que emanaves.
Em va erigir i posar-me dur,
mentre entre tons braços m'agafaves.
 
Vaig notar com tot s'eritzava,
ho sentí quan sobre meu estaves.
Moments en els que volava,
mentre tu em mossegaves.
 
***
 
Em sento molt sol,
quan no estàs al meu costat.
No puc emprendre el vol,
perquè estic paralitzat.

No sóc ningú,
si no estàs amb mi.
D'això n'estic segur,
et vull tornar a sentir.

miércoles, 8 de septiembre de 2010

Desnuda ante mí

Ya vuelvo a imaginarte…
Se suceden imágenes en mi mente…
Necesito que tomes mi mano…
Busco tu presencia, me siento ausente…

Pienso en tus labios carmesíes…
En tu pelo dorado…
En tu dulce aroma…
En tu bella figura…

Y te imagino, te imagino ante mi desnuda…

Desnuda de cuerpo y alma…
Como me siento yo al verte…
Desnuda de tal forma…
Que sólo pienso en querete…

Dolores de una hada prisionera

Me sudan las manos,
Mi cuello se seca,
Respirar me desgarra por dentro,
Siento el frío de la soledad.

Tinieblas se postran sobre mi cabeza,
Un tormento de arrebato,
Hay algo que emigró del alma,
Una parte incompleta sobre mi resta.

Grito y no se oye nada,
Sueño mientras estoy despierto,
Un abrazo interminable,
Un beso que nunca llega.

Entre mis brazos creo verte,
Más sólo de ilusionismo se trata,
Espejismo traicionero que me persigue,
El dolor que de mi ente no escapa.

Una puerta se alza ante mi,
Un duelo eterno que me abrasa,
dichoso mal-sabor del destino,
Dueño de él hacerme quiero.

El Fuego Fatuo que en mi interior germina,
Me corrompe, me carcome,
No me hace más fuerte,
Me quema, me mata...

Brollen del teus llavis, dolces paraules d’oblit.

Tinc un gran mal al pit, com si un punyal travessés ma costellada.

Baixo escrivint poesia en pàgines soltes, escric mon pensament, engranatges rodant.

Una ànima de cabells d'or brillant, s'acosta i em somriu mentre agonitzo.

Somio retrobar-te entre mons braços, perquè ara em trenco en pedaços.