L'anima em somriu quan et veu feliç,
s'omple de joia quan estàs contenta,
sent el teu estat quan està trencadís,
i la teva emoció quan està valenta.
La meva ànima està connectada,
per un fil teixit de llana invisible,
que va a parar a la seva amada,
la teva ànima de mar a dintre.
Son així, tant ton ànima
com la meva,
amants de Fàtima
en terra jueva.
Connectades com dos pobles
en la llunyania,
de terres nobles
que ajuntar-les per viure voldria.
S'amen durant el dia
i també durant la nit,
perquè el teu Sol d'Alba guarda el què tenia
entre mans el Rei David.
Son dos ànimes que naixeren separades,
dos persones d'èpoques diferents,
que lluiten pel seu futur, ajuntades,
sempre en front de tots els vents.
Unes ànimes que estaven a mig fer,
brillants daurats d'Illa Mediterrània,
morens terrossos de Península en tinter,
trobaren un en l'altre, la raó
de ser i de viure,
la raó de junts tenir un magnífic poder.
de ser i de viure,
la raó de junts tenir un magnífic poder.
