Em ve a la ment,
amb un cor exterminat.
Fulminat pels records
que no aturen de tornar.
Imatges de la seva pell,
de la foscor dels seu ulls,
del perfum del seu cabell i
aquell somriure que només era teu.
Sentint-la dins teu, tot
i saben que ja no hi és,
pensant en ella tothora.
Quan no vols pensar-hi,
quan menys vols sentir,
més vulnerable et tornes.
