Penso en com poder explicar-te
amb algunes paraules meves
que és l'Amistat i les ses proeses
i tot açò vulgar no sonar-te.
No vull caure en quelcom típic
en el que el poble sol dir d'Ella,
vull mostrar-te com centella,
anar més enllà del que sigui oníric.
El cert és que he de confessar
que no trobo aquestes paraules,
les cerco en mi, però no apareixen.
Només puc afirmar-te i manifestar
que és allò que respiro en les aules
que hi ets, les forces que ens uneixen.
