Elegia al Templer Català

Cavaller de blanca armadura,

ufanós noble de gran cor pur.

Escut en mà guarint la cura

de nostra terra, d’allò que és llur.

Creu al pit, vermella com el vi,

om llinatge per vena nada.

Protector i guardià que és afí

a sa noia, sa estimada.

Cavalcant a lloms de dolç cavall,

nivi, blanc, rau sent-ne de mena.

Cop de llança i el drac cau avall,

guarnint de roses tota pena.

Patró honrat del territori.

És Catalunya nostra casa.

Fa que tot sentiment aflori.

És Sant Jordi la nostra espasa.