Oda a la muntanya serrada

Cada matí desperto,

et formes al meu davant.
És muntanya serrada,
estimada Montserrat.

Erigida per l’aigua,
és polida sota nit.
Esculpida a la Terra,
acabada a l’Infinit.

Molles coves dins hi tens,
tramat de roca gresa.
En dolçor d’estil hi entens,
l’encant et feu deessa.

Corbes, sinuositat,
organisme de pedra.

Flor de catalanitat,
trofeu que és sí ma terra.