Fou raptat un nadó
que era de terra noble.
I quedà en abandó
de tota pàtria i poble.
Nasqué amb gentilesa,
sa sang era vermella.
Com era així sa vila,
com era així sa terra.
Perdé a sa mare,
son pare i sa família.
En desgràcia caigué
sense pau creixeria.
Foren primaveres
i l’home no sentia.
Feien melodies
que el seu cor defugia.
Contrariada nació,
estim fals proferia.
Augmentava el dolor,
la presó l’oprimia.
Cremava intensament,
el foc el consumia.
El seu cos no era d’ell
sens llavor s’erigia.
Morí i el recollí
la vella Mort, n’era clar.
Un rostre que envellí,
capa negra i dalla en mà.
Per fi trobà calma,
demanà el cor racional.
Sa pàtria no era altra
que llibertat no mortal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario