Era dissabte i la solera entrava
per una finestra tupida de matinada.
Mentre dins, jo dormia i descansava
aquella son de primavera il·lusionada.
Els ocells més espavilats ja piulaven,
i l'aigua ressonava dins la riera.
El vent xiulava a aquells que volaven,
cridant ben fort que ja arribava la primavera.
Decidí baixar a la dolça riera,
ficar mons peus dins l'aigua humida,
i tragué el bloc de notes per dibuixar.
L'ombra em resguardava sota la morera,
la flora clamava ben esbalaïda,
que ja havia arribat la primavera i el seu cantar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario