L’home, la humanitat,
aquell ésser bípede
de mirada exterior,
de mirada induïda.
Cerquem, busquem la bellesa,
observem al nostre voltant
sense cap resposta,
fins que alcem la vista.
Amunt, al cel,
el firmament, les estrelles,
l’Univers vibra sobre
els nostres mísers ulls.
No en tenim ni idea,
no coneixem la veritable gràcia,
la cerquem sempre lluny,
aliena a la nostra existència.
Vivim sota l’influx induït,
anhelant l’Infinit,
més no cal anar tan lluny,
perquè també és entre nosaltres.
***
Hi ha qui mira el firmament
per trobar resposta d’allò tan bell.
Però jo et miro a tu, perquè
el meu ull veu en tu més divinitat
que en qualsevol altre mirada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario